diumenge, 22 de desembre de 2013

EL MILLOR LLIBRE DE L'ANY?


Per als usuaris/consumidors de cultura, el Nadal no és només l'època de l'any en què es publiquen alguns dels llibres més ridículs de la temporada (destinats a ser comprats però mai llegits), sinó el terrible moment de les llistes dels llibres de l'any, les pel·lícules de l'any i un llarg etcètera de triomfadors/triomfadores de l'any que ja queda enrere, enguany el 2013.
 
Són cèlebres les enquestes que fa el diari EL PAÍS, basades en seleccions prèvies dels seus propis crítics. Uns crítics amb opinions tan viciades pel patriarcalisme cultural que ens envaeix que difícilment troben en les seves memòries (ja digitals) noms de dones que poder citar. Així, sempre són escassíssimes les obres d'autoria femenina preseleccionades i, per posar un cas, aquest any de les 25 pel·lícules preseleccionades només n'hi ha dues de dones: la de MAR COLL i la de GRACIA QUEREJETA. En canvi, hi ha 23 directors preseleccionats, per la qual cosa hi ha força més possibilitats de que el títol de l'any se l'emporti un director. Amb la literatura tres quarts del mateix: el llibre de l'any per El País ha resultat ser La veritat sobre Harry Quebert, de JOËL DICKER.
A l'OCG no l'hem llegit, no podem opinar. Però sí que podem dir que mentre la crítica sigui tan  marcadament patriarcal, a banda que El País acostumi a premiar llibres editats a la casa (és a dir a Alfaguara, glups!), difícilment les dones trauran el cap en aquestes llistes. Com a excepció, La ridícula idea de no volver a verte, de ROSA MONTERO, col·laboradora per cert d'El País, ha estat considerat el millor llibre memorialístic del 2013. Un llibre molt recomanable, això sí.