Va morir Gabriel García Márquez, narrador universal i Premi Nobel de Literatura, i els nostres diaris van tornar a demostrar que no estan a l'altura del que s'espera d'ells a ple segle XXI. Com si les dones ignoressin l'existència de l'insigne colombià, el 95% dels articlets que van aparèixer a corre cuita a la premsa anaven signats per homes; com si elles, les escriptores, les crítiques literàries, les professores universitàries de literatura hispanoamericana... no l'haguessin llegit mai. Responent a la pregunta que l'OCGènere es feia al seu Informe 2013, "Tenen veu les dones al periodisme d'opinió?", la premsa escrita d'un color o d'altre va respondre que no, que les dones no tenen veu, o millor dit, que no ens la volen donar. Per sort la Colita si va poder fer en el seu dia aquesta magnífica fotografia amb què il·lustrem aquest post... Menys és res.
Un tractament indigne del periodisme rigorós, un exemple més de què fàcilment la premsa oblida que el 50% dels seus lectors són dones, i de com obliden que el 100% dels seus lectors i lectores mereixen una informació i una opinió reflex de paritat, o el que és el mateix, de realitat. Sobre aquest assumpte reflexiona amb ironia, quin remei, Mª Àngels Cabré (directora de l'OCGènere) a "GABO SÍ TIENE QUIEN LE ESCRIBA".
