MARIA LASSNIG A LA FUNDACIÓ TÀPIES

Barcelona, i per extensió Catalunya, i per extensió Espanya, no són llocs on les dones artistes trobin massa espai als grans museus i centres d'art. De manera que quan sí el troben, es a dir quan a una gran artista se li fa el lloc que mereix, val la pena anar corrents a veure les seves obres, no sigui que triguin a tornar. És el cas de la austríaca MARIA LASSNIG, Lleó d'Or a tota la seva carrera a la Biennal de Venècia 2013, que podrem mirar i admirar a la Fundació Tàpies fins al 31 de maig.

Lassnig és un veritable descobriment per a nosaltres, ja que quan es compleix un any de la seva mort encara no hi havia exposat mai aquí. I és un descobriment radicalment femení, perquè bona part de la seva obra va consistir en una fructífera investigació del cos femení, en concret del seu propi cos. Perquè aquesta artista el que sobre tot va cultivar va ser l'autoretat, que durant anys i anys li va servir com a instrument en el qual abocar tot un món de sensacions.
Després de la italiana CAROL RAMA, un altre gran descobriment que vam poder veure fins fa quatre dies al MACBA, aquesta genial autoretratista ve a compensar el vuit que temporada rere temporada deixen a Barcelona les dones artistes que no són exposades a museus i galeries. No us la perdeu!

I per anar fent boca aquí teniu "¿Quién teme a Maria Lassnig?", un article sobre la mostra de Mª Àngels Cabré.