dissabte, 18 de juliol de 2015

POETES INDIGNADES

Sabem que poetes com Rosalía de Castro (a la foto) o narradores com Víctor Català van haver de defensar amb ulls i dents la qualitat de les seves obres literàries i el seu dret a consagrar-se a elles. Però a hores d'ara, o el que és el mateix de la Història, sembla mentida que la qualitat de les obres fetes per dones sigui qüestionada en el seu conjunt només pel fet d'estar feta per elles, per les dones. Sembla mentida però passa, què li farem.

I ha succeït que a començaments d'aquest estiu africà un dia ens vam aixecar sabent que un prestigiós editor de poesia, en concret el capità del segell VISOR, que publica a ben poques dones però que a algunes publica, tenia molt clar que en el segle XX les nostres poetes no havien donat la talla, mentre ells en la seva opinió eren uns primeres espases.
Aquestes declaracions tan poc objectives i, en canvi, dites tan ex catedra, van aixecar una notable polseguera, doncs a les poetes no els agrada que se les escombri amb aquesta lleugeresa, entre altres coses perquè no ho mereixen. Les protestes han donat lloc a una recollida de signatures destinada a convidar a propiciar un ecosistema poètic més just en matèria de gèneres i que es troba a Charge.org sota el títol de "Justicia poética ya".

Sobre aquest affaire podeu llegir al blog "Mujeres" de El País l'article Poetes indignades.