A la pèssima notícia de l’aprovació de l’anomenada
Llei Wert (Lomce), que ja ha estat titllada de “predemocràtica” i de contrareforma”,
i que enlloc de reconduir una educació ja de per sí poc exigent i gens reeixida,
boicoteja els avenços fets en les darreres dècades (i que inclou barbaritats
com ara voler “espanyolitzar” el model educatiu català), se suma en aquestes
dates la publicació de les partides pressupostàries que la Generalitat de Catalunya dedica a les Universitats. Fruit de les retallades més salvatges de la
història del nostre desarrollisme, la inversió mitja per alumne decreix en un
37%, passant de 6.141 euros a 3.654 en el darrer any. D’això en resulta que mentre
la xifra d’alumnes no fa més que augmentar, disminueix el personal docent, es
tanquen biblioteques i els instruments que garantitzen un bon aprenentatge es
veuen amenaçats. Especialment afectades s’han vist les universitats de Girona i
Lleida, cosa que contribuirà a la centralització i perjudicarà la diversitat
territorial, tan esforçadament aconseguida, obligant als estudiants a marxar de
casa per cursar estudis fora de la seva província.
L’OCG creu fermament que un país que no entén
que la educación és un dels seus pilars fonamentals és un país abocat al fracàs,
i es per això que fem constar el nostre absolut rebuig a mesures, econòmiques i
ideològiques, tan contraproduents per a la formació de la nostra joventut. Si a
dia d’avui, aquesta ja té series dificultats per competir amb la joventut d’altres
països veïns, molt més preparada, posar entrebancs a l’assoliment de nivells homologables
a la resta d’Europa sembla un despropòsit.
