dilluns, 2 de setembre de 2013

NOU CURS LITERARI, VELLS COSTUMS


Ja a les acaballes de l’estiu i en plena rentrée, fa dies que la premsa anuncia les novetats literàries per aquesta tardor 2013, en un intent per engrescar als lectors i a les lectores. I les lectures seran noves, això és evident, però per res no com les presenta la indústria editorial, aquest sector que encara que passin els anys i les dècades sembla haver quedat petrificat en un passat ja molt llunyà, en el que només els homes escrivien i publicaven, cosa que ja no succeeix com a mínim des de Montaigne.
Fa ja tant que la dona escriu i publica les seves obres de creació, que sembla mentida que les editorials encara editin“en clau masculina”, és a dir a una dona cada deu homes. És un altre cop la repetició d’aquest arrelat costum de col·locar a la dona com a element decoratiu o percentatge políticament correcte. Correcte? La incorrecció és tan palpable que crida al cel.
 
Així, la tardor literària ens proposa en grans titulars, en espanyol, a Vargas Llosa, Murakami, Piglia o Le Carré… mentre en franca minoría i en lletra petita treuen el cap ISABEL ALLENDE, JULIA NAVARRO, INMA CHACÓN, NÉLIDA PIÑÓN, ZADIE SMITH, SOFI OKSANEN… Mentre en català, entre un munt de Jordis, Peps, Sergis, Rafels, Juliàs i Joans tenim un petit grapat d’escriptores que han tingut “la sort” de merèixer la publicació de les seves obres: NÚRIA PERPINYÀ, MARIA MERCÈ MARÇAL, EMPAR MOLINER…

Sincerament, el sector editorial sembla no adonar-se’n que la realitat literària no és la que insisteixen a representar. De veritat volen seguir sent una peça arcaica del nostre sistema cultural? Un sector editorial propi del segle XIX a ple segle XXI?