Ja a les acaballes de l’estiu i en plena rentrée, fa dies
que la premsa anuncia les novetats literàries per aquesta tardor 2013, en un
intent per engrescar als lectors i a les lectores. I les lectures seran noves,
això és evident, però per res no com les presenta la indústria editorial,
aquest sector que encara que passin els anys i les dècades sembla haver quedat
petrificat en un passat ja molt llunyà, en el que només els homes escrivien i
publicaven, cosa que ja no succeeix com a mínim des de Montaigne.
Fa ja tant
que la dona escriu i publica les seves obres de creació, que sembla mentida que
les editorials encara editin“en clau masculina”, és a dir a una dona cada deu
homes. És un altre cop la repetició d’aquest arrelat costum de col·locar a la
dona com a element decoratiu o percentatge políticament correcte. Correcte? La
incorrecció és tan palpable que crida al cel.
Així, la
tardor literària ens proposa en grans titulars, en
espanyol, a Vargas Llosa, Murakami, Piglia o Le Carré… mentre en franca
minoría i en lletra petita treuen el cap ISABEL ALLENDE, JULIA NAVARRO, INMA
CHACÓN, NÉLIDA PIÑÓN, ZADIE SMITH, SOFI OKSANEN… Mentre en
català, entre un munt de Jordis, Peps, Sergis, Rafels, Juliàs i Joans tenim
un petit grapat d’escriptores que han tingut “la sort” de merèixer la
publicació de les seves obres: NÚRIA PERPINYÀ, MARIA MERCÈ MARÇAL, EMPAR
MOLINER…
