És un motiu de gran alegria que la mallorquina CARME RIERA (1948), destacada narradora i assagista, i també catedràtica de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona, hagi ingressat a la Real Academia de la Lengua Española. La cerimònia d'ingrés va tenir lloc dijous passat, 7 de novembre, va comptar amb la presència del Conseller Mascarell (a la foto) i l'OCG va ser-hi, entre conegudes personalitats del món literari, home i dones com ara Rosa Montero, Cristina Fernández Cubas, Jorge Herralde, Sergio Vila-Sanjuán o Laura Freixas.
Lamentablement la presència d'acadèmics estava força més descompensada en qüestió de paritat, doncs com ja sabem Carme Riera avui en dia és només la sisena dona que seu a l'Academia (encara que està a punt d'entrar una setena).
Ja a finals del segle XIX la gran -en tots els sentits- EMILIA PARDO BAZÁN es va anomenar "candidata perpetua a la Real Academia", ja que mai la van deixar entrar, tot i que tingués tots els mèrits per fer-ho. La seva condició de dona ho va impedir, doncs eren molts els senyors que pensaven, amb Clarín, que no tenia per què haver-hi dones al si de tant noble institució: "¡Ser académica! ¿Para qué? Es como si se empeñara en ser guardia civila o de la policía secreta". Mentre el seu amic Valera no es quedava pas curt: "A poco que abriésemos la mano, la Academia se convertirá en aquelarre".
Ara que la RAE sembla que desperti, donant pas a dones tan valuoses com Carme Riera, els animem a aquelarritzar-se una mica més, que tot i ser els càrrecs vitalicis (per la qual cosa el relleu trigarà), encara els queda molt per arribar a una digna paritat.
