Sense comptar els finalistes, l'historial de guanyadors és tan rabiosament masculí que fa por: dels 32 premiats, 30 són homes i només 2 dones (ADELAIDA GARCÍA-MORALES i PALOMA DÍAZ-MAS, ara membre del jurat), és a dir un 6,25% d'autores. Deixant de banda la predilecció de l'Editorial Anagrama per les escriptores amb cognom compost (és broma), no deixa de sorprendre que una editorial dedicada tan excelsament a descobrir nous valors i a consagrar-los demostri tan poc interès en la literatura escrita per dones, sobretot tenint en compte que en el nostre país les dones llegeixen més que els homes. Interrogat al respecte, l'editor va explicar-li a qui això escriu que li arribaven pocs manuscrits de dones. No tenim per què desconfiar de la seva paraula, de manera que només ens queda pensar (sabem com sabem que les dones que escriuen i aspiren a publicar novel·les de nivell no són ni de lluny només un 6,25%), que aquestes xifres tan masculines tiren enrere i, sincerament, les dones s'estimen més presentar-se a premis més paritaris sent el Premi Herralde de Novel·la segurament un dels premis menys paritaris de l'Estat Espanyol, cosa que no és ni de lluny una virtut.
Però la pregunta és, el nostre ecosistema literari es pot permetre casos com aquest? Barcelona ha estat durant anys capital editorial, cert, però a quin preu?
