I és per això que analitzar quants homes i quantes dones van participar en la darrera edició, es a dir a ARCO 2013, resulta extremadament útil per prendre la temperatura del que és el món de l'art pel que fa al gènere.
Continuant amb la línia dels seus informes, l'associació MAV (Mujeres en las Artes Visuales) presenta el seu Informe 11. Davant d'una mitja d'un 70% d'estudiants dones de Belles Arts i d'Història de l'Art, només un 4,4% d'artistes nacionals semblen tenir cabuda a una fira tan rellevant. Com és possible que l'art sigui un reflex tan irreal de la realitat?
Si l'art, com va dir CHAGALL, és sobretot un estat de l'ànima, en aquest país nostre tenim una ànima molt poc paritària. Una ànima que deixa molt per desitjar...
Volem continuar tenint un art tan masculí, tan patriarcal? O ens estimem més que l'art sigui la veritable expressió de l'ànima d'homes i dones, dones i homes en condicions d'igualtat?
